Per donar la benvinguda al nou blog del Agility Club Girona, he decidit explicar la meva arribada al club, i com ha estat l’experiència viscuda fins al dia d’avui.
La Gaïa va arribar a casa amb només 2 mesos, i de seguida ens vam iniciar en l’experiència d’educar un cadell. Nosaltres mai hem estat d’acord en utilitzar el càstig per educar a un animal, perquè pensem que encara que no entenguin el llenguatge verbal humà, ens podem comunicar amb ells amb el to de veu i el llenguatge corporal, i sempre és millor que un gos entengui perquè ha de fer l’ordre que li has donat, que no pas que la faci per por al càstig. Així és més fàcil aconseguir l’atenció del gos en situacions de més estrés, ja que la recompensa que li ofereixes és positiva i pot més que l’estrés, mentre que el càstig és un estrés extra per al gos.
D’altra banda, la Gaïa, des de ben petita va mostrar-se com un gos molt actiu, i això ens va fer pensar que l’agility seria un bon esport per a ella, i per nosaltres, jeje! Mireu com saltava amb només 3 mesos!
Així, buscant per internet, vam trobar l’Agility Club Girona, i la decisió va ser unànime: un club d’agility on feien cursos d’obediència utilitzant el reforç positiu! Podríem educar la Gaïa i practicar l’agility!!!
Vam començar amb el curs d’obediència, que el va fer l’Oskar, la meva parella, ja que era qui tenia més problemes per aconseguir que l’atenció i l’obediència de la Gaïa. Van ser 3 mesos fantàstics, que ens van servir de molt, i gràcies al curs la Gaïa pot passejar deslligada pel parc, sense patir perquè s’escapi. Alhora, l’exercici que feia amb els obstacles va servir perquè cremés energia, i estés molt més tranquil·la dins de casa, i quan es queda sola. Aquestes fotos són dels primers dos mesos d’obediència:
Mireu que atenta tot i les distraccions del voltant…
I aquí com saltava els seus primers salts…
I aquí ja començava a fer el “tubo”
Actualment continuem practicant l’agility, com a esport i sobretot com a diversió, i ens ho passem de conya, fem exercici, i la nostra comunicació millora dia a dia. A més, podem compartir la nostra afició amb altra gent agilitista que gaudeixen d’aquest meravellós esport, i que sobretot disfruten dels seus gossos, compartint temps i activitats amb ells. Així que la nostra experiència al Agility Club Girona ha estat realment fantàstica des del primer dia, hem après a comunicar-nos molt millor amb els nostres gossos, hem fet molts amics, i el millor de tot: disfrutem practicant l’esport que més ens agrada, l’AGILITY!!!!!
